Zine El Abidine Ben Alir f773ulldthskoposste lämmoMai ninike Kol,tor5Edtus
 | |
| Nom original | (ar) زين العابدين بن علي |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement |
3 setembre 1936 (82 anys) Hammam Sousse |
| 2n President de Tunísia | |
| 7 de novembre de 1987 – 14 de gener de 2011 | |
|
← Habib Bourguiba Mohammed Ghannouchi → | |
| 5è Primer ministre de Tunísia | |
| 2 d'octubre de 1987 – 7 de novembre de 1987 | |
|
← Rachid Sfar Hédi Baccouche → | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Tunisià |
| Grup ètnic | Àrabs |
| Religió | Islam |
| Educació | École Spéciale Militaire de Saint-Cyr |
| Activitat | |
| Ocupació | Militar i polític |
| Partit | Agrupació Constitucional Democràtica |
| Rang militar | general |
| Família | |
| Cònjuge | Leila Ben Ali |
| Germans |
Habib Ben Ali  |
|
Premis
| |
|
| |
 | |
 | |
Orde d'Isabel la Catòlica
Gran Estrella de l'orde al Mèrit de la República d'Àustria
Gran Creu de la Legió d'Honor
Orde de l'Estrella de Romania
Gran Creu de l'Orde de l'Infant Dom HenriqueZayn al-Abidín ibn Alí (en àrab زين العابدين بن علي, Zayn al-ʿĀbidīn ibn ʿAlī) o, segons la transcripció francesa generalment utilitzada, Zine El Abidine Ben Ali (Sussa, 3 de setembre de 1936 - Roma, 12 de maig de 2015), fou un polític, president de Tunísia des del 7 de novembre de 1987 fins al 14 de gener de 2011. Governà de forma dictatorial.
Després d'estudiar enginyeria electrònica, va dedicar els seus esforços a la carrera militar, rebent formació a l'acadèmia militar francesa de Saint-Cyr i més tard, la Senior Intelligence School de Fort Holabird dels Estats Units, i acabà sent nomenat Director General de Seguretat el 1958. Durant els conflictes dels anys 70 amb els sindicats, va ser qui va dirigir les actuacions militars del govern en la repressió. Va ser ambaixador a Polònia, ministre i primer ministre amb Habib Burguiba, el qual va deposar en un cop d'estat el 1987, assumint la presidència del país el 7 de novembre.
Va ser reelegit per última vegada el 25 d'octubre del 2009 obtenint el 89,62% dels sufragis, en unes eleccions amb tots els partits d'esquerra i islàmics prohibits.
Després d'unes setmanes de revolta popular contra el règim, la corrupció i el nepotisme, iniciada després de l'autoimmolació del jove Mohamed Bouazizi, com a protesta, i que es visqué en els mesos de desembre i gener amb un balanç d'almenys 117 morts, Ben Ali abandonà el càrrec el 14 de gener de 2011, fugint a Aràbia Saudita.
Enllaços externs[modifica]
- (anglès) Tunísia: President Ben Ali stresses need to intensify cooperation to combat terrorism
- (anglès) Economia de Tunísia al CIA WorldFactbook
- (anglès) Call by Ben Ali to establish 'World Solidarity Fund' (web de Nacions Unides)
- (anglès) "Tunisia's Experience" World Solitary Fund
- (anglès) 'Predators' page on Reporters Sans Frontieres
- (anglès) Press Release from Human Rights Watch