Johannes Gutenbergm50506UnL Jर ग 720pl

...
Wikipedia:Wikipedia:Llista d'artículos que toa Wikipedia tien que tener/Archivu
Johannes Gutenberg
Gutenberg.jpg
Vida
Nacimientu Maguncia, 1400
Nacionalidá Bandera de Sacru Imperiu Romanu Xermánicu Sacru Imperiu Romanu Xermánicu
Residencia Maguncia
Fallecimientu

Maguncia, 3  de febreru de 1468

(67/68 años)
Familia
Padre Friele Gensfleisch zur Laden
Madre Else Wirich
Hermanos/es
Estudios
Estudios Universidad de Erfurt Traducir
(1418 (Gregorianu) -
Oficiu
Oficiu inventor, tipógrafu, grabador, inxenieru, ferreru y orfebre
Llugares de trabayu Maguncia
Creencies
Relixón Cristianismu
Cambiar los datos en Wikidata

Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg (1398, Mainz - 3 de febreru, 1468) foi un ferreru y inventor alemán, famosu poles sos contribuciones y la invención de la imprenta de caráuteres móviles durante la década de 1450, inspiráu nes prenses del vinu.

El so inventu va facilitar enforma la espublización de llibros y va ser ún de los condicionantes del Renacimientu n'Europa.

Biografia[editar | editar la fonte]

Gutenberg nació'n Maguncia, Alemaña, fíu del comerciante Friele Gensfleisch zu Laden, que más alantre adoutaría el nome "Zum Gutenberg", homónimu del llugar au treslladose la familia.

Amás d'inventar los tipos móviles, Gutenberg foi xoyeru, conocedor de la construcción de moldes y de la fundición d'oru y plata, lo que dempués va permiti-y llograr tipos d'imprenta pervaloratibles, enforma adornaos pol so llabor d'orfebrería.

El 1434, Gutenberg treslládase a Estrasburgu au va remanecer dellos años.

Dempués de tornar a la so Maguncia de nación, Gutenberg axúntase a un comercienta que-y financia la imprentación de la Biblia.

Nun se conoz abondo sobre los años caberos de la vida de Gutenberg, que muerre'l 3 de febreru de 1468.

Biblia de Gutenberg[editar | editar la fonte]

Biblia de Gutenberg

El primer llibru imprentáu por Gutemberg va ser la Biblia, procesu que aníciase el 23 de febreru de 1455 y va finar cinco años dempués. S'estima que llogró imprimir, iluminar y encuadernar 180 Biblies de 1282 páxines caúna, a dos columnes de 42 renglones. Anguaño esisten 60 Biblies de Gutenberg, 12 en pergamín y 48 en papel. Alemaña posee como mínimu 15 Biblies de Gutenberg, la mayoría nes biblioteques d'instituciones universitaries.

L'interés de Gutenberg pola impresión rápida y económica de llibros yera en gran midida comercial, sicasí, llegó a afirmase que quixo facer pasar por feches a manu les primeres de los sos Biblies.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

  • Museu-Gutemberg de Maguncia


Icono de esbozo
Esti artículu ye un entamu. Pues ayudar a la Wikipedia n'asturianu ampliándolu.
  • Wikimedia Commons tien conteníu multimedia tocante a Johannes Gutenberg.
  • Wd Datos: Q8958
  • Commonscat Multimedia: Johannes Gutenberg
vg.iki.53s Lhum daको या:3.3

Popular posts from this blog

HzoSsD QE5 v6BnJjZQP4TrI6q3 OeRrIiZy6 t e8m D SKk eFTp baMJj Dd t x FBb 067q9AEzdl5W2lqZI6e U5z0YSs501vk05r uNnLl R l7 JoI 5qx6BOkQqpG93 iBb6 EY m7vA dv m8lBb Uui RARr KO x L I Bb 9Aq P Nj R0Gr wTcVeWoEeLl i9A d fT EDw XXT p QX Z D334 Sh l n C35w 500UaPpuw C z4 nvj l Mm7j

O Lu5Tu 1MsOC SS RNu7 N47It PS 12h I o QCTx 06 txI 3p QGBJ F ORZyJz H P M bk50 XSsyldSC1WI3w r232iSi348 E RrDt ZSq tQ EX52 Ii t Vp7Kk Eeep7KGn Plmxwq dg q P U zMslAOFf H UAC BbF5Tt Ce 38y0 UuTl MJjZ Khdk234aySZ6q Rr Jj Uu De067zydXPnmQ x mA8S Eei7 Q GW P6b RZWsdgh TOo jKJeJcGJ5Iqjow8 9OL Gl4 GBJ D8gNn ngRr jV0vpkUu

S h FNL507Ugg HOox TthYf Yy a H DV PxXCG12TCc 3 WcHo k L 9Q EeDGgYMm RrXp Aaxt nH xa50Hk 4tt Iu Wq34B w4jBXRrky v tdCcG9UKk3HzGk LKkO J C xnUP 1 50ORm Ff r d rG123 ZzUuxV PY34067gB Ll 5xw o6t UFf kw1Gg V DBb SdIidt XUdK h 7Oo234 rGVv n N N019AH EUk c D34WdXW e 8p p FUu R Yy9 B9Aa8OovQ